Las Glorias van néixer als passadissos del metro de Barcelona. Amb el Molino i l’Arnau tancats i poques expectatives que cap teatre els obri les portes, decideixen començar la seva carrera com a vedettes al suburbà barceloní, concretament a la parada de Paral·lel, per rememorar els vells temps quan el Paral·lel barceloní era el music hall català. Amb aquest començament i sense expectatives de progressar, la Capitana i la Martínez van passar a actuar a “sótanos-bar” i altres locals de mala fama de Barcelona. Fins i tot van arribar al terrat d’una comunitat de veïns. Sense cap mena de dubte és el lloc més alt on han arribat en les seves vides. Una història de fracàs, dubtes i decepció de dues artistes sense èxit ni dignitat que mai s’han pres la vida seriosament.
Las Glorias deixen anar tot allò que els passa pel cap, sense filtre: el món dels actors, el panorama teatral català o fins i tot els espectadors. Tot això i més serà objecte d’anàlisi per part d’aquestes dues vedettes vingudes a menys que no saben cantar, tampoc saben ballar i, encara menys, actuar. Però això sí, a criticar, a això no les guanya ningú!
