Carta de comiat del Festival EVA, En Veu Alta

Vilafranca del Penedès, 22 de novembre 2024

Estimadíssims tots,

Com molt bé sabeu, el passat dimarts 19 de novembre vam fer roda de premsa a Vilafranca del Penedès per acomiadar i tancar oficialment el Festival EVA, En Veu Alta.

Tanquem després d’una trajectòria de 20 anys, amb el Festival al Penedès i a Pradell de la Teixeta, i després d’haver rondat un total de 44 municipis catalans i haver portat sobre la ratlla de 1.400actuacions i 1.100 artistes convidats.

Són números grossos i n’estem més que satisfetes, és clar, tot i que la nostra valoració final es dirigeix molt més a les persones i a tots aquells que heu fet possible que tots aquests anys i tots aquests espectacles hagin tingut una raó de ser.

El Festival va néixer el 2005, amb la voluntat de portar al Penedès la narració i la tradició oral i fer-ho tenint en compte el territori i la tipologia d’espectacles per als quals apostàvem: proximitat, paraula, descoberta d’indrets locals, el català com a llengua principal, qualitat i, sobretot, esperit crític i bons continguts.

Ens n’hem sortit, gosaria dir. Hem creat una marca que, d’una manera o altra, forma part de l’imaginari de molts penedesencs i prioratins. L’EVA ha reeixit a fer-se un lloc dins allò que s’anomena “l’escena nacional catalana” i ho ha fet a poc a poc, discretament, sense fer massa soroll, picant molta pedra, suant molt i, sobretot, treballant amb un equip que val un tresor i al qual vull agrair de tot cor tanta bona feina i tants bons moments.

L’EVA ha estat un festival de persones i per a les persones. Segons com es miri, aquesta és una frase que, potser, a força de repetir-se massa, ha perdut un xic el sentit en alguns àmbits, però diria que no hi ha massa altra manera de descriure el què final: les relacions entre els qui n’hem format part a una banda i altra de la barrera (organització, artistes, públics) ha anat la major part de les vegades més enllà d’una simple relació de consum cultural o assistència a un espectacle.

Diria que majoritàriament tenim cara, nom i cognom els uns per als altres i que ens sabríem reconèixer com un organisme viu, que forma part d’una comunitat que ens interpel·la. I això, per més que tanquem persiana i que la del 2024 fos la darrera edició del Festival a Penedès i Priorat, m’agradaria pensar que perdurarà en el temps.

La nostra terra és fèrtil en idees i gent que s’arremanga i té iniciatives meravelloses: natros ens vam tirar de cap a la piscina creant l’EVA del no-res. De ben segur que, d’un o altre lloc, sortirà alguna altra proposta que, sense voler-la imitar, prengui com a eix la filosofia i els valors que ens van impulsar i fer créixer durant els darrers 20 anys el Festival. Tanquem, doncs. I val a dir que no ho fem perquè estiguem al caire de cap abisme, ni hi hagi hagut cap mena de crisi, o ens hàgim avorrit del projecte: i ara! S’ha de dir que estàvem en un moment molt dolç i molt reeixit i que ens enorgulleix dir que la demanda de municipis i entitats per formar part de l’EVA no parava de créixer. Des d’aquí us volem donar les gràcies a tots els qui heu apostat per natros i heu format part d’aquesta gran família.

Així, però, tot i les satisfaccions i un mirar enrere que ens fa feliços, tanquem. Amb el cor mig partit i tristos i contentes alhora de saber-nos amb la feina ben feta, tot i que es decideixi no continuar-la. Si més no com a Festival. Seguiran els Telèfons de l’Eva, l’EvaLudens a les escoles, els vídeos del Territori EVA i el voluntariat lector EVA354. No marxem del tot, doncs! La marca EVA continua viva, i ben viva, ja ho veieu!

I ja està.

Només em queda dir-vos que ha estat un plaer estar al capdavant de l’EVA tots aquests anys i haver-ho pogut compartir amb vosaltres. Que, a títol personal, m’ha fet feliç i espero que també us n’hagi fet a vosaltres.

Moltes gràcies per haver-hi estat.