Ada Cusidó
L’arbre de sucre

Quan era petita em mirava el paisatge de la vida des del balcó de casa. A la primavera veia les orenetes passar, però mai s’aturaven a saludar-me; a l’estiu volia convidar el mar a viure a casa per passar-me el dia dins de l’aigua ballant amb els peixos; a la tardor, regalava una bufanda a cada flor i a l’hivern, la finestra quedava tancada! Ara que ja sóc gran m’agrada tocar les estacions i veure com es transformen. Un conte on passejarem per les diferents estacions de l’any, veurem com canvia el paisatge, i com
canviem nosaltres! Un balcó ple de flors, jo sóc l’encarregada de regar-les, un esquirol i un ocell que em fan companyia i un arbre de sucre que floreix a cada estació (panellets, torrons, mones i coques de Sant Joan).