Hi ha dolors que esdevenen cançó, hi ha somriures que deixen petja, d’altres els esborra el temporal. En Jaume Arnella canta aquelles cançons que remouen, Corrandes són corrandes pren allò que remou i ho capgira amb cançons fugaces. Són aquí per tal de cantar a prop i riure’s de la vida, amb identitat i passió.
Dues formes de cantar, una de reflexiva i una més espontània, es barregen amb dues generacions que reflexionen a través de les cançons la memòria i la història amb un clar interès per la reivindicació social i la identitat territorial i, sobretot, l’ofici de músic i la comunicació entre la gent de la faràndula i la resta del món.
Jaume Arnella: veu i guitarra
Anaís Falcó: improvisació, veu i violí
Christian Simelio: improvisació, veu i guitarró
Jaume Casalí: acordió diatònic i veu
