Som-hi. Agafeu rebequeta, reserveu al mail i prepareu-vos per una nit deliciosa. Obrim portes del cementiri a tots els públics i a 4 espectacles que, d’una manera o altra, us faran entrar i sortir de l’espai, oblidant-vos d’on sou. O no, qui ho sap. Bons però, eh? Els espectacles i els artistes, volem dir, que si valtros sou bons o no, no ho sabem. En seran 4. Els artistes. Un quadrangular per a una nit rodona.
Per correu a eva@enveualta.com
Per telèfon al 644 974 163
Venda i recollida d’entrades a partir de les 21.15 h al’entrada del cementiri.Hi haurà dues portes d’accés separades a la carretera de Guardiola. En fer la reserva us indicarem el punt d’accés per on heu d’entrar al cementiri.
Àltima
FELIPE DIAZ, Caxoto.
Que morro!!! (me muero!!!)
Contaba un antropólogo que al contrario que en Galicia, en las Castillas, llegada la noche, se podía echar uno a los caminos sin peligro con la única compañía de un farol. Los terrenos son allí llanos, apenas sin árboles, sin accidente geográficos… Uno puede recorrer varios kilómetros con la seguridad de ver venir el peligro de lejos.
Sin embargo en Galicia si salías de noche era probable que te rompieras un pie en una zanja, que te ahogaras en un río, que cayeras por un acantilado, que te cubriese la nieve o que te comiese un lobo… a veces varias de estas cosas. Por eso en las largas noches de invierno lo que hacía la gente era meterse en casa y alrededor de la chimenea comer, beber, escuchar los ruidos que venían del exterior… y contar los cuentos que los explicaban.
En esta función Caxoto recrea este ambiente de chimenea y entre risas nerviosas y algún que otro susto nos cuenta de los ruidos de la noche.
ESPERANCETA DE CASA GASSIA
VISITES GUIADES I POC CERTES (III).
Al món una mica més al revés revés.
Sinopsi: I doncs? Poc que us ho esperàveu, eh, tot això. Que si patatim, que si patatam, però al final tots aquí, amb el morbo de la por i tots aquestos daixonses de voler veure què passa a les nits al cementiri, que sols no us hi atreviu, no, així en grup ho heu de fer, en ramat, que sou uns cagats i feu veure que voleu fer cultura i res. A mi no m’enredeu. Ja m’agradarà veure com us ho feu quan el cap se us comenci a girar i veigueu on sou realment carallots, que sou uns carallots i només veniu a molestar el personal. Tan tranquil·la que estava jo!
NÚRIA DE CALELLA
FORÇA FLUÍDICA
Sinopsi: Núria de Calella dóna veu oberta a les paraules canalitzades de dones mèdiums, amb les quals sintonitza des dels seus mons elèctrics i tornen al moment present i etern per despertar-nos, per reconnectar-nos amb la força fluídica que emanaven. Literalment, la Núria es posa dins les seves sabates i és presa de forma concreta per cadascuna d’elles i per cadascun dels textos. Per tal d’assolir-ho es fa una posada en escena austera on cada dona té el seu lloc propi. Amb només una cadira i un faristol, com si fos una mestra de cerimònies, Núria de Calella contextualiza el camí existencial de les mèdiums amb una breu biografia de cadascuna d’elles, abans d’entrar al seu camp energètic i vibracional. Així serà com coneixereu la Josefa i la Júlia Aguilar.
RICARD PARERA
NIVA RP_1.0
NIVA és un viatge a la recerca de les possibilitats melòdiques de l’instrument. En un trajecte on es combinen paisatges acústics i digitals, la proposta transita de l’ambient a la improvisació, amb petits tocs d’electrònica en direcció a territori desconegut.