ESPERANCETA DE CASA GASSIA
Visites guiades i poc certes(IV)

Caramba tu, ara entre vinyes. I que en són de reboniques, oi? A mi m’agraden sobretot els pàmpols: hi ha qui els fa servir per embolicar l’arròs, els grecs me sembla que ho fan, però a mi m’agrada fer-me banyeres de pàmpols a l’estiu i estirar-m’hi i fer-me’n , com us ho diria, un bany. Són fresquets i no et fan suar, i et deixen una oloreta així com de la varietat que són: eau de cabernet, eau d’ull de llebre, de xarel·lo…, m’enteneu, oi? Com un Chanel número 5 però de raïm. És que els de pagès som així. Tot quilòmetre zero i a tocar de casa. A París no saben què es perden.