HEURA GAYA i ABEL SERRA
Gaya

Al seu particular cançoner hi podem trobar cançons que busquen estats emocionals a través de la natura, un “pop trist» que fa la versió d’un lied de Franz Schubert, unes tradicionals cobletes de la canya que canten un poema de J.V. Foix, una cançó delicada que parla de l’amor a través de la pell, la versió d’una cançó d’Eduard Toldrà amb text de Josep Maria de Sagarra que s’amalgama amb una tonada de feina de Mallorca, una cançó de bres i una de bressol que Maria-Mercè Marçal va escriure per a la seva filla Heura, unes cançons de pandero que es converteixen en un cant a la dona en to alegre i rebel. Tot això i molt més és l’univers Gaya.

Origen: Catalunya