ADA CUSIDÓ
L'ARBRE DE SUCRE

Quan era petita em mirava el paisatge de la vida des del balcó de casa. A la primavera veia les orenetes passar, però mai s’aturaven a saludar-me. A l’estiu volia convidar el mar a viure a casa per passar-me el dia a l’aigua ballant amb els peixos, a la tardor regalava una bufanda a cada flor i a l’hivern… la finestra quedava tancada!