ADA CUSIDÓ
L’ARBRE DE SUCRE

Quan era petita em mirava el paisatge de la vida des del balcó de casa. A la primavera veia les orenetes passar, però mai s’aturaven a saludar-me; a l0estiu volia convidar el mar a viure a casa per passar-me el dia a l’aigua ballant amb els peixos, a la tardor regalava una bufanda a cada flor i a l’hivern... la finestra quedava tancada! Origen Catalunya