Si es fa una cerca a internet del nom d’Andrés Villarrosa, poques traces es poden trobar de la fugaç i rutilant carrera del cantant de varietés. Bé, de fet, no se’n troba cap. Enlloc es recorda el seu lema, “el cantante melódico del trémolo metódico”. Enlloc es troba documentat el seu pas pels envelats més tronats del país. Ni tampoc ha quedat registrada la fita que va ser el zenit de la seva carrera: els quinze gloriosos dies en què es va mimetitzar amb la pintoresca fauna de la Bodega Bohemia. Així de fugaç va ser l’estrella. Però això no treu que, per als pocs que la van veure passar, la seva estela fos rutilant. Alguns diran que la seva figura va passar sense pena ni glòria perquè la Barcelona d’aparador dels 90 no era el millor escenari per a la nostàlgia. D’altres pensaran que ni en les circumstàncies més favorables el seu art hauria pogut triomfar. Però, sigui com sigui, Andrés Villarrosa encara viu entre nosaltres i es resisteix a l’oblit.
Per correu a biblioteca@cunit.cat
Per telèfon al 977 674 884
Festival EVA
